Quan a un professor de matemàtiques/ciències sent que un alumne “és dislèxic” posa aquella casa de “mmhh”, pensant “la dislèxia és un trastorn de la lectura; per tant, ja miraré que hi hagi poca lletra”… No obstant, l’afectació va més enllà dels problemes amb la lectura. Moltes vegades, s’identifica com a dificultat possible “aprendre les taules de multiplicar”. Però, què té a veure la lectura amb les taules de multiplicar?
Base neurològica de la dislèxia. El procés neurològic de la lectura
El primer que cal és entendre és quadre pinzellades sobre la dislèxia. Aquest trastorn d’aprenentatge està directament relacionat amb les dificultats dels alumnes en la lectura.
Una de les teories cognitives més acceptada, diu que el problema es troba en la “via fonològica”; és a dir, de manera molt simplificada, l’accés al significat de la paraula com a suma de diferents grafemes (representacions de lletres) es troba afectat.
La lectura, es fa entenen la paraula com una imatge composta de línies que gràficament són lletres però que no tenen un significat; fent un símil tecnològic, la paraula és una foto de les lletres, no un text. Així la lectura, es fa “per memòria” o també anomenada “via lèxica”.
Des del punt de vista neurològic, la lectura es porta a terme amb l’activació de tres zones cerebrals: àrea de Broca (frontal inferior), a la zona occipital-temporal i al gir angular (parietal temporal)
- a l’àrea de Broca és on es produeix el procés fonològic; associació del fonema/grafema.
- a l’àrea occipital-temporal que és on es produeix la identificació del grafema
- al gir angular és on s’atribueix el significat de la paraula ja sigui per estimul visual o auditiu
La observació de les àrees d’activació de la lectura amb i sense dislèxia utilitzant tècniques de neuroimatge s’observant que en presència del trastorn hi ha menys activitat en les tres zones.
Depenen del grau de dislèxia, la dificultat es pot donar en major o menor mesura a cada zona.
La neurologia de les matemàtiques
Pel que fa a les matemàtiques, a la seva utilització s’activen tres zones ubicades a la zona parietal:
- la zona superior posterior parietal relacionat amb la atenció, s’utilitza amb la representació del nombre aràbic amb la percepció de quantitat.
- el segment horitzontal del solc intraparietal és l’encarregat de la composició decimal del nombre i la percepció quantitativa del mateix.
- el gir angular, que s’utilitza per representar els nombres en paraules i pels càlculs aritmètics exactes.
Així que la lectura i les matemàtiques comparteixen el gir angular, zona afectada en la dislèxia.
El gir angular
El gir angular contribueix en la decodificació auditiva, en la focalització visual de l’atenció i en processament de les seqüències.
Així és l’encarregat entre altres:
- Comprensió del llenguatge escrit; lectura i codificació de símbols de tota mena
- Seguiment de seqüències d’operacions o dades
- Identificació visoespacial, per ubicar els objectes
Matemàtiques, multiplicacions i “les taules de multiplicar”
Podem entendre que els problemes de la dislèxia estaran relacionats amb tots els aspectes de l’aprenentatge on s’utilitzi el gir angular.
Així un alumne dislèxic pot ser bo en matemàtiques. Primer de tot, hem de tenir present que l’aritmètica és només una petita part de les matemàtiques i que, avui en dia, podem tenir dificultats en les operacions de càlcul i portar a terme tasques numèriques complexes. De fet, és molt probable que en el que es refereix a càlculs aproximats, els alumnes dislèxics no tinguin gaires problemes.
Llavors, ¿amb dislèxia podem o no multiplicar? La resposta és que amb la dislèxia, es poden interioritzar qualsevol tipus d’operació. És pot entendre el concepte (suma consecutiva de nombres), poden identificar-la com a operació que cal utilitzar per realitzar un problema, poden entendre la mecànica relacionada. El problema el trobarem en la memorització com a seqüència de nombres; és a dir, tindran problemes a les “taules de multiplicar” no en les multiplicacions.
Però cal tenir present que les
dificultats no es troben només en aquest punt. Els problemes de la dislèxia fa referència a l’aritmètica en general. Per això, molts encara utilitzen els dits o altres estratègies per fer sumes, restes i les divisions sempre seran un malson.
Així, si cal que saber-se les taules de multiplicar, no podem pretendre que amb dislèxia entenguin “una lògica”, com a molt, podem intentar que memoritzin la visualització de la operació amb el resultat (com si fos la via semàntica de la paraula). El proper debat serà si cal que tots els nens sàpiguen les taules de multiplicar 😉
Altres afectacions
Els problemes al gir angular es poden presentar en altres aspectes de l’escolaritat a més dels aspectes coneguts de lectura i les matemàtiques:
- aprenentatge de nou vocabulari.
- distingir paraules amb pronunciació semblant
- posar en ordre una seqüència
- sentit d’orientació
- ubicar a l’espai
Adaptacions metodològiques
Aspectes a tenir en compte per les adaptacions curriculars:
- Donada la dificultat en “aprendre’s” de memòria alguns processos de càlcul, els alumnes necessiten més temps per utilitzar estratègies alternatives.
- És important que a partir de 5è, 6è de primària on es comença a reduir la plasticitat neurològica es deixi utilitzar un suport (taules de multiplicar, taula pitagòrica, calculadora)
- Valorar si entén el concepte/idea, malgrat l’aplicació pràctica pot no ser correcta
- Assegurar-nos que han entès les instruccions.
- En la mesura del possible limitar les preguntes encadenades o les tasques amb més d’una acció
- Per la introducció de nou vocabulari, començar per tasques d’identificació més que d’evocació (seleccionar dins un grup de paraules, en lloc que hagi d’escriure la paraula nova)
Fonts:
Castillero, O. (2018) Giro angular (cerebro): áreas, funciones y trastornos asociados
Dislèxia Asturias (2018) Recursos para trabajar las tablas de multiplicar jugando
Garau, M. (2018) Mi hijo tiene dislexia y no se aprende las tablas de multiplicar
Guillem, J (2012) Matemáticas y neurociencia
Lapkin, E (2018) Habilidades que pueden ser afectadas por la dislexia
Orientación Andújar (2014) Cómo se produce la dislexia
Ponce, V (2013) Dislexia
Silva, C.(2011) ¿Cómo detectar la dislexia en niños de 6 a 9 años?
Silva, C. (2011) Bases neurológicas de la dislexia
Profedelarosa - Una mica de tot i molt de res 